Tertium Datur

La peça s'origina a partir d'una experiència onírica de deixar anar i rendir-se. En el somni, em trobava a la vora d'un penya-segat escarpat i escarpat. Davant la impossibilitat d'avançar, vaig decidir llançar-me al buit. Durant la caiguda, instintivament vaig intentar frenar el meu descens recolzant-me a les roques amb un bastó que sostenia, però finalment em vaig rendir a la gravetat. L'impacte es va transformar en una immersió en un llac profund, amb aigües cristal·lines i fredes, però dotades d'una qualitat profundament agradable i purificadora. Mentre m'enfonsava metres sota la superfície, la lluna va romandre visible a través de l'aigua, completant una experiència de profunda renovació.